La vida útil de les plaques solars amb les quals treballem és superior a 30 anys, però Eltex ofereix una garantia triple de 35 anys.

La resposta és sí. Les plaques solars actuals no necessiten radiació directa per produir energia, funcionen perfectament amb radiació difusa, és a dir, quan hi ha núvols o mal temps.

El manteniment dels panells solars és fàcil i requereix molt poca intervenció. Estan dissenyats per resistir les condicions climàtiques habituals, per la qual cosa n’hi ha prou amb fer neteges ocasionals i revisar que no hi hagi danys visibles o pèrdues de rendiment. En la majoria dels casos, tu mateix pots encarregar-te de la cura bàsica sense complicacions.

Els raigs del sol sobre les cèl·lules fotovoltaiques que conformen una placa solar produeixen un intercanvi d’electrons entre les diferents capes de les cèl·lules fotovoltaiques. Aquest moviment és el que genera corrent continu, el qual s’ha de convertir en altern per ser utilitzat a les llars.

Instal·lar plaques solars permet a les llars estalviar fins a un 70 % en la seva factura de llum, fet que ha portat milers de famílies a Espanya a optar per l’autoconsum. Aquest tipus d’energia no només proporciona independència energètica, sinó que també incrementa el valor de l’habitatge, ajuda a reduir les emissions contaminants i permet accedir a subvencions i beneficis fiscals per facilitar-ne l’adopció.

L’aerotèrmia distribueix la calor o el fred a través de sistemes com el terra radiant, radiadors de baixa temperatura o fancoils. Durant l’hivern, extreu la calor de l’aire exterior i la transfereix a l’interior de l’habitatge. A l’estiu, el cicle s’inverteix: el sistema extreu la calor de l’interior i l’expulsa cap a fora, proporcionant refrigeració de manera eficient i sostenible.

Un sistema d’aerotèrmia pot tenir una vida útil d’entre 20 i 25 anys, sempre que es mantingui adequadament.

L’aerotèrmia aprofita l’energia de l’aire per generar calor de manera eficient, i si s’alimenta amb electricitat provinent d’una instal·lació fotovoltaica, el sistema esdevé encara més sostenible i econòmic. Aquesta solució permet cobrir tant la calefacció com l’aigua calenta sanitària, reduint dràsticament la dependència de fonts d’energia tradicionals.

Sí, en la majoria de casos: una família mitjana en un habitatge de 120 m² passa de gastar uns 1.300 € a l'any en gas a uns 500 € en electricitat, un estalvi d'entre el 30% i el 60% segons la tarifa i l'aïllament. La caldera de gas té sentit si és recent i el preu del gas a la teva zona és baix. Si té més de 10 anys o la teva factura ha pujat dos hiverns seguits, el canvi comença a compensar fins i tot sense ajudes. A Eltex calculem el punt d'equilibri exacte amb les teves dades abans de recomanar-te res.

L'estalvi real depèn del sistema que substitueixes: enfront del butà o gasoil, l'estalvi sol ser del 50% al 65%; enfront del gas natural, del 30% al 50%; enfront de la calefacció elèctrica directa, del 60% al 75%. En termes concrets, un habitatge de 120 m² amb aerotèrmia consumeix aproximadament 4.000 kWh d'electricitat a l'any per a calefacció, enfront dels 13.300 kWh equivalents amb una caldera de gas. L'estalvi anual mitjà és d'entre 700 € i 1.300 €, segons la tarifa elèctrica contractada.

Una instal·lació d'aerotèrmia en un habitatge de 120 m² costa entre 10.000 € i 17.400 €, segons el sistema d'emissió: al voltant de 10.000–12.000 € si s'adapten radiadors existents, i entre 15.000 i 17.400 € si s'instal·la terra radiant des de zero. A això cal restar-hi els ajuts disponibles el 2026 — Pla Renove, deducció IRPF i bonificacions municipals — que poden cobrir entre el 40% i el 60% de la inversió. El cost net real per a moltes famílies és entre 5.000 € i 9.000 €.

El 2026 hi ha quatre vies d'ajuda que es poden combinar: el Pla Renove retorna fins a 3.000 € per instal·lació; la deducció a l'IRPF permet deduir entre el 40% i el 60% del cost si la reforma millora el certificat energètic; molts ajuntaments apliquen una bonificació de fins al 50% a l'IBI durant diversos anys i redueixen l'ICIO fins a un 95%; i les comunitats autònomes tenen fons addicionals d'entre 500 € i 2.000 €. Els ajuts tenen terminis i pressupost limitat: les instal·lacions de principis d'any solen tenir més opcions disponibles.

Sí, els equips moderns funcionen i extreuen calor de l'aire fins a -20 °C. El que canvia és l'eficiència: a temperatures suaus (entre 7 °C i 15 °C) el COP està entre 3,5 i 4,5 — és a dir, per cada euro d'electricitat obtens de 3,5 a 4,5 euros de calor. Quan baixa de 0 °C, el COP pot caure a 2 o 2,5, cosa que significa que l'equip gasta més electricitat de l'habitual aquells dies. En zones d'interior o del nord d'Espanya amb hiverns molt freds, és important dimensionar bé l'equip i l'aïllament perquè l'estalvi continuï sent real durant tot l'hivern.

No: si la unitat exterior afecta la façana o elements comuns de l'edifici, necessites el vot favorable de la comunitat de propietaris, segons l'article 17 de la Llei de Propietat Horitzontal. En molts pisos això és viable — sobretot si la unitat va en terrassa privada o en un buit de façana secundària — però en patis interiors tancats o façanes protegides pot ser molt difícil. Abans de pressupostar res, estudiem quines opcions té el teu edifici específic i si un sistema aire-aire en el teu propi espai és més realista que un aire-aigua.

L'aerotèrmia funciona amb radiadors convencionals, però amb matisos importants. Els radiadors d'alumini estàndard necessiten aigua a 60–70 °C per escalfar; l'aerotèrmia rendeix millor produint aigua a 35–45 °C, que és la temperatura del terra radiant. Si mantens els radiadors actuals, l'equip pot treballar a una temperatura més alta, però el COP baixa — i amb ell, part de l'estalvi promès. La solució habitual és afegir radiadors de baixa temperatura a les estances principals o ampliar els existents, cosa que sol ser més econòmic que posar terra radiant i resol el problema sense obres majors.

A la nit, l'aerotèrmia consumeix electricitat de la xarxa, igual que qualsevol altre aparell elèctric — a menys que tinguis bateries de liti instal·lades, que tenen un cost elevat i una vida útil de 8 a 12 anys. La manera més eficient d'aprofitar l'energia solar sense bateries és programar la bomba de calor perquè treballi a les hores centrals del dia, quan la producció fotovoltaica és màxima, i utilitzar l'acumulador d'aigua calenta com a "bateria tèrmica": l'aigua escalfada al migdia conserva la calor durant hores, reduint el que l'equip necessita comprar a la xarxa a la nit.

Sin ninguna ayuda, el plazo de amortización habitual está entre 6 y 10 años, según el sistema que sustituyes y tu factura actual. Los plazos más cortos — 5 a 7 años — se dan cuando se reemplaza butano, gasoil o calefacción eléctrica directa, porque el ahorro en factura es mayor. Frente a gas natural barato, puede estar en 8 a 12 años. Pasado ese plazo, el ahorro es puro beneficio durante los 15 a 20 años restantes de vida útil del equipo. Cada año que pospones el cambio manteniendo un sistema caro es ahorro que no recuperas.

En la mayoría de casos, no. Si la vivienda está vacía más de 200 días al año, el consumo energético real no es suficiente para amortizar la inversión en un plazo razonable. La aerotermia tiene sentido en una segunda residencia solo si la usas con bastante frecuencia — fines de semana durante todo el año — o si tienes placas solares que pueden alimentarla de forma autónoma en los días que no estás. En ese caso, se puede programar para que solo funcione cuando hay generación solar, manteniendo la casa en una temperatura mínima sin coste de red. Si no es tu caso, unos radiadores eléctricos modernos siguen siendo la opción más honesta.

La unidad exterior de una bomba de calor genera entre 40 y 50 dB(A) en condiciones normales de funcionamiento, equivalente al zumbido de una nevera moderna o a una conversación tranquila en una habitación. No es silenciosa, pero tampoco es el ruido de un aparato de aire acondicionado en verano a máxima potencia. El ruido percibido depende mucho de la ubicación: en un patio interior cerrado resuena más que en una fachada abierta. En Eltex elegimos la posición de la unidad para minimizar la transmisión a dormitorios y usamos soportes antivibratorios de serie.

Hay cuatro factores que determinan si tu casa es buena candidata: aislamiento (una vivienda mal aislada pierde la eficiencia antes de que llegue a los emisores), espacio exterior disponible para la unidad (terraza, jardín, fachada o azotea), capacidad eléctrica contratada (la bomba puede necesitar subir de 3,5 kW a 5 u 8 kW) y el tipo de emisores actuales (radiadores, suelo radiante o fancoils). En Eltex revisamos los cuatro en el estudio gratuito y te decimos si conviene instalar ahora, aislar primero o esperar a que tu equipo actual llegue al final de su vida útil.

No, nosaltres realitzem exclusivament instal·lacions d’autoconsum connectades a la xarxa. Per realitzar una desconnexió total de la xarxa caldria una instal·lació aïllada, la qual és molt més costosa.

Cuando produces más energía solar de la que consumes durante el día y luego compras electricidad por la tarde o por la noche. También puede tener sentido si tienes cortes de luz frecuentes, tarifa con horas caras o quieres depender menos de la red.

En una vivienda típica, una batería puede aumentar bastante el porcentaje de energía solar que aprovechas en casa. El resultado depende de tu consumo, la producción de tus placas y la capacidad instalada. Por eso lo calculamos con tus datos antes de recomendar una batería.

Depende de cuánta energía consumes cuando ya no hay sol. Una batería pequeña puede cubrir consumos básicos nocturnos. Una capacidad mayor tiene más sentido si tienes aerotermia, coche eléctrico, piscina, climatización o alto consumo por la tarde y la noche.

Si consumes casi toda tu energía durante las horas de sol, si tu instalación produce poco excedente o si buscas la amortización más rápida posible, puede ser mejor empezar solo con placas o dejar la batería preparada para más adelante.

Solo si el sistema está preparado para respaldo. Una batería por sí sola no siempre mantiene la casa funcionando durante un corte. Hace falta una configuración compatible que separe la vivienda de la red y alimente los circuitos esenciales.

Lo habitual es priorizar nevera, iluminación, router, caldera, enchufes básicos o sistemas esenciales. No siempre conviene alimentar toda la casa, porque los equipos de alto consumo agotan la batería más rápido.

Depende del precio al que te compensan el excedente y del precio al que compras electricidad después. Si vendes barato y compras caro, almacenar tu propia energía puede tener más sentido que enviarla a la red.

Sí, pero conviene planificarlo desde el inicio. Un inversor híbrido o una instalación preparada para batería puede evitar cambios y costes innecesarios si decides añadir almacenamiento más adelante.

Depende del coste instalado, ayudas disponibles, tarifa eléctrica, consumo nocturno y excedentes. Para algunos hogares es una decisión financiera. Para otros pesa más la autonomía, el confort y el respaldo ante cortes de luz.

Analizamos tu factura, tu curva de consumo, la producción esperada o real de tus placas, tu tarifa y tus hábitos. Con eso podemos decirte si la batería tiene sentido ahora, qué capacidad elegir o si es mejor esperar.

Els fons Next Generation EU són l’eina impulsada per la Unió Europea per fer front a la crisi provocada per la Covid-19. El seu objectiu és donar suport a la reactivació econòmica entre 2021 i 2026, impulsant la transició ecològica, la digitalització i la resiliència social i econòmica. Actualment, només hi ha fons disponibles a València i Múrcia.

La bonificació de l’IBI sempre comença a aplicar-se a l’exercici fiscal de l’any següent d’haver instal·lat els teus panells. La bonificació, així com la seva durada, seran majors o menors en funció del municipi.

En instal·lacions fotovoltaiques del 40% i en aerotèrmia del 60%.

Per a aquest 2025 aquestes són les subvencions i bonificacions de les quals et pots beneficiar: IBI, ICIO, IRPF, Next Generation (Múrcia i València). Per a més informació pots llegir més al nostre apartat de Subvencions.